L’hospital de Sant Pau

L’Hospital de Sant Pau o com curar-se en un palau

Un dels monuments més impressionants i menys visitats de Barcelona és l’Hospital de Sant Pau que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat al 1997.

El 15 de gener de 1902 van començar les obres del nou Hospital de la Santa Creu. El vell edifici del Raval s’havia quedat petit i obsolet degut al creixement de la població i a les enfermetats tropicals que portaven els combatents que tornaven de les colònies. Al nom de la Santa Creu que duia l’hospital medieval se li va afegir el de Sant Pau, recordant el gran benefactor de l’hospital, Pau Gil.

Pau Gil, propietari de la Banca Gil de París, va morir el 1896 sense fills. En la seva herència, dels diners obtinguts de la liquidació del banc, va encarregar que se’n fessin dues parts. Una s’hauria de repartir entre tots els seus nebots, i l’altra, uns quatre milions de pessetes, hauria de servir per fer un nou hospital a Barcelona.

L’hospital més modern que fos possible construir

L’hospital havia d’estar dividit en pavellons, seguint el model dels que en aquell moment es construien a Europa. El 1903 ja estaven en construcció 12 dels 48 pavellons que Lluís Domènech i Muntaner havia dissenyat. Se’n van acabar fent 27.

Però Pau Gil no va ser l’únic benefactor: Els seus diners es van acabar el 1910, i encara que hi va haver algun que altre donant més, el projecte no acabava d’arrencar.

Aquesta situació, però, va començar a canviar finalment l’estiu de 1920. La MIA, l’organisme encarregat de la gestió de l’Hospital va engegar una veritable crida ciutadana. Es va demanar ajut al pintor Joan Llimona, que va regalar un dibuix a color amb una imatge que parlava per sí mateixa: des de la porta de l’Hospital, una de les monges que assistia als malalts, mirava entristida com un home gran recolzat en la seva filla marxava cap a casa després de veure un rètol penjat a la porta: “No hi ha llits”. 

Buscant més diners

D’aquest dibuix se’n van fer un bon nombre de còpies que es van colocar a les parròquies de tots els barris de la ciutat. Molts notaris van penjar la litografia al seu despatx, de manera que quan la gent anava a fer testament, no podien oblidar les necessitats de l’hospital.

L’empenta donada, encara que no va ser suficient per acabar les obres, sí que ho va ser prou per acabar alguns dels pavellons. Això va permetre poder fer el trasllat de l’antic hospital del Raval cap al nou Hospital de Sant Pau.

A més, aquest trasllat va permetre poder vendre l’antic hospital a l’Ajuntament. Amb aquesta venda, ara sí, s’aconseguiren prou diners per poder acabar l’hospital.

El 1928 el rei Alfons XIII acudia a la seva inauguració. Famosa és la frase del rei quan va veure tot el recinte: “Els barcelonins sou ben curiosos, als malalts els hi feu un palau i al vostre rei el poseu als estables”. 

Sembla que no només va quedar impressionat per l’hospital. Feia poc temps que la burgesia de Barcelona, encapçalada pels Güell li havia regalat un palau a la finca que la familia tenia a Pedralbes i al rei no li agradava gaire aquest nou palau reial de la ciutat. 

Però d’això ja en parlarem un altre dia. 

Si voleu visitar l’Hospital de Sant Pau, apunteu-vos a alguna de les nostres visites guiades al Recinte Modernista de Sant Pau. Segur que a partir d’ara el veureu d’un altra  manera.

I si preferiu combinar la visita de Sant Pau amb la Sagrada Familia no us ho penseu. Només 10 minuts de passejada separen aquests dues joies arquitectòniques de la ciutat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.