Les obres d’urbanització del Park Güell van començar l’octubre de 1900. Eusebi Güell, un dels homes més influents en la Barcelona del moment, va encarregar a Antoni Gaudí el projecte de fer una ciutat-jardí com les que ell havia vist al Regne Unit. Eren les utopies del moment.
Així doncs, la intenció de Gaudí i Güell era la de crear un món en harmonia, en sintonia amb la natura.
El parc, de 17 hectàrees, havia de quedar dividit en 60 parcel·les, però segons el projecte de Gaudí en sortien gairebé 80, totes elles amb un jardí de més de 1.300 m2.
Respecte per la natura al 1900
Una de les condicions exigides pel projecte era el respecte per la natura existent. A la Muntanya Pelada hi havia molts garrofers i oliveres. Per tant, si els propietaris de les cases decidien arrencar o talar un arbre, haurien de pagar una multa de 50 pessetes. En aquells temps, aquesta quantitat era l’equivalent a unes dues setmanes del sou d’un obrer.
Les cases no podien tapar les vistes al mar de les cases veïnes i tot i que cada família podia triar l’arquitecte que volgués per construir casa seva, Güell havia de supervisar els plànols de totes elles per tal que s’adaptessin al projecte global.
Del somni al fracàs
Malauradament pel senyor Güell, el projecte del parc no va tenir èxit: de les parcel·les que Gaudí havia previst només se’n va vendre una. La única família de Barcelona que va apostar pel Park Güell va ser la família Trias.
Sovint s’ha buscat la raó d’aquest fracàs. Però en realitat, són molts els motius pels quals el projecte no va reeixir. El cert, però, és que gràcies a aquell fracàs, avui dia tots nosaltres podem visitar el Park Güell i passejar-nos-hi. En canvi, si hagués tingut èxit, segurament seguiria essent una zona privada i d’accés restringit.
De fet, Güell i Gaudí volien que el Park Güell fos inacessible al públic. Volien que el park fos una mena d’illa tancada i separada de la ciutat. Va ser per aquesta raó que, tot i que es trobava lluny del centre de Barcelona, van voler mantenir-lo inaccessible als tramvies elèctrics.
Entre els visitants actuals, potser el que més crida l’atenció dins del Park Güell són els símbols que s’hi troben representats. Un munt d’animals i signes mítics decoren els espais. Entre ells destaquen les cases de l’entrada que recorden les cases dels contes de faula; el color vermell i blanc que ens fan pensar en l’armada fenícia que ens hauria de portar a Utopia, on només s’hi pot arribar per mar; les tres crues del Calvari dalt del turó o la famosa salamandra, que també apareix representada a l’escut de Nîmes, una ciutat francesa on Eusebi Güell hi va viure durant un temps.
En voleu saber més?
Si voleu saber molt més sobre el Park Güell, us proposem que ens hi acompanyeu durant una de les visites guiades que hi organitzem. Si voleu conèixer altres obres de Gaudi, feu un cop d’ull a les opcions que teniu entre les nostres visites a Barcelona. I si ja heu visitat les seves obres més conegudes i voleu conèixer d’altres com la Casa Vicens, el Bellesguard o la Colònia Güell, contacteu amb nosaltres i us prepararem un itinerari a mida.
L’hospital de Sant Pau