L’aqüeducte de Barcelona

L’any 1938 Barcelona va ser fortament bombardejada i moltes parts de la ciutat van quedar molt malmeses. Acabada la Guerra Civil, durant els 40, va començar la reestructuració de la zona dels voltants de la catedral per fer-hi una avinguda. 

Les intervencions de 1957 van posar al descobert els fonaments de l’aqüeducte que hi havia hagut a l’entrada de Barcino; eren les restes de 5 pilars que portaven conduccions paral·leles. Aquesta descoberta va fer que el 1958 fossin reconstruïts, sobre les restes dels seus fonaments, dos dels arcs de l’aqüeducte.

Aigua corrent a Barcino

L’aqüeducte de Barcino es dividia en dos quan arribava a prop de les muralles. L’objectiu d’aquesta divisió era reduir la força de l’aigua, ja que la inclinació d’un centímetre per metre feia que aquesta vingués amb massa potència. Tot i aquesta divisió, l’aigua encara tenia prou força per arribar a les termes portuàries, situades a l’altra banda de la ciutat.

A l’interior de la Casa de l’Ardiaca, s’hi poden veure les entrades dels dos ramals de l’aqüeducte. Això feia que una part de l’aigua anés cap al nord de la ciutat, on hi havia els tallers. L’altra part ho fes cap al sud, on hi havia les domus importants, que tenien aigua corrent a l’interior.

Durant molts anys aquesta divisió va fer pensar que hi havia hagut dos aqüeductes per abastir Barcino. Un d’ells portaria aigua del Besòs des de Montcada i l’altre que la faria arribar des de la Serra de Collserola. Però els estudis fets al llarg dels anys han fet descartar aquesta hipòtesi perquè no s’han trobat restes de l’aigua de Collserola, que és tan calcificada que hauria obstruït algunes parts de les canalitzacions.

Nous usos de l’aqüeducte

Encara que l’aqüeducte es va deixar de fer servir cap al segle VI dC, no es va destruir fins anys més tard, segurament durant el setge que els francs van posar a Barcelona l’any 801.

Passats els segles, i amb el creixement de nous barris fora muralles, aquesta zona va originar la Vilanova dels Arcs, així dita per les restes que van quedar integrades en els nous edificis.

Aquestes restes encara avui dia ens continuen donant alguna sorpresa. És el cas de l’enderroc d’un edifici al carrer Duran i Bas l’any 1988, que va fer sortir a la llum nous arcs de l’aqüeducte, que havien estat utilitzats com a paret mitgera amb l’edifici del costat, on ara hi ha la plaça 8 de març. ÉS possible que quedin restes de l’aqüeducte en  algun edifici de la zona

Si voleu seguir les traces de l’aqüeducte romà a Barcino i saber-ne una mica més del seu ús i la seva importància, no us perdeu la nostra passejada per la Barcelona romana.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.