L’alabastre o pedra de llum és una pedra translúcida. El seu nom deriva del grec antic i vol dir “pedra sense nanses”, fent referència a uns petits flascons de perfum que es feien a l’antiguitat amb aquest material. Com que eren força petits no necessitaven nanses, i d’aquí el seu nom.

Una pedra que deixa passar la llum

Va ser en època medieval quan l’alabastre va començar a formar part dels materials emprats en la construcció.

Inicialment, en el romànic i gràcies a la seva translucidesa, es feia servir per a tapar les obertures de les finestres dels edificis. El problema però és que és soluble en aigua i per això no es podia fer servir en espais exteriors.

Al segle XIV, un artista francès que treballava a Girona, Jean de Tournai, el va utilitzar per primera vegada a Catalunya per fer una escultura. Va ser el 1327 mentre treballava en els túmuls de la família Cardona. L’any següent el va utilitzar per fer la caixa-reliquiari de Sant Narcís que es conserva a l’església de Sant Feliu de Girona. L’èxit d’aquestes escultures va ser total i això va fer augmentar la demanda d’alabastre a tot Catalunya. Poc temps després, el 1340, es van començar a explotar pedreres a S’Agaró i Beuda, prop de Girona.

Alabastre de Beuda o de Sarral

L’alabastre de Beuda, molt pur i sense vetes, va gaudir de gran prestigi durant l’Edat Mitjana. Tant, que quan el rei Pere el Cerimoniós va encarregar els panteons reials del Monestir de Poblet, ordenà que es fessin amb pedra gironina, tot i que a poca distància del monestir hi havia les pedreres d’alabastre de Sarral.

Les pedres s’embarcaven al port de Sant Feliu de Guíxols i es portava en vaixell fins a Tarragona. Allà es descarregava per continuar el camí travessant el Coll de Lilla fins a arribar a Poblet. Tot i l’encariment del material per tota aquesta logística, els panteons reials es van fer amb alabastre de Beuda. Després que fossin destruïts al segle XIX van ser refets per Frederic Marès als anys 40 del segle XX reutilitzant el mateix material d’origen.

Després de tota aquesta aventura, quan al segle XVI els monjos de Poblet van decidir fer un nou retaule major per l’església, van encarregar fer-lo amb alabastre de Sarral.

Però l’alabastre de Sarral té moltes vetes i això li va ocasionar certs problemes a Damià Forment, l’escultor encarregat de fer-lo. Els monjos el van acusar de no utilitzar un bon material I d’algunes deficiències en la talla. Després de diversos plets van aconseguir, finalment, no pagar-li allò que s’havia estipulat en el contracte inicial.

Les modes i els gustos canvien

Els dissenyadors d’Art Nouveau i Art Déco de principis del segle XX el van començar a utilitzar com a difusor de llum. Per primera vegada, aprofitant la seva transparència i vetejat, l’alabastre del Sarral entrava en el món del disseny de llums decoratives.

Era precisament l’existència de les vetes que no l’havíem deixat tenir prestigi en època medieval el que li afegia valor, ja que convertia en única a cada peça.

Actualment, a Sarral hi ha 15 tallers que treballen l’alabastre. S’exporta arreu del món des que als anys 80, una iniciativa liderada per Ramon Termens va permetre fer conèixer l’alabastre de Sarral a l’estranger. Algunes empreses d’il·luminació dels Estats Units es van interessar per l’alabastre com a difusor lumínic. Aquests dissenys van ser molt valorats per creatius del món del cinema com a aplics i van aparèixer a pel·lícules com “Pretty Woman” o la sèrie “Friends”.

Alguns anys després van ser els xinesos els que van començar a fabricar components d’alabastre amb tecnologia i maquinària copiada de la que es feia servir a Sarral. Compraven el material directament a les pedreres de l’Aragó, d’on avui en dia se n’extreu la major part i Sarral quedava al marge de les transaccions.

Però el preu de la mà d’obra a la Xina va anar creixent mentre que a Sarral es va mantenir estable i, amb el temps, es va tornar a treballar aquí l’alabastre i a entregar els productes semielaborats.

Enguany es continua treballant de la mateixa manera. L’alabastre prove de l’Aragó, però es transforma a Sarral i des d’aquí s’exporta al món. Un museu contribueix a mantenir viva la memòria històrica d’aquest material però les pedreres estan tancades des de fa anys, amenaçades per l’abocament incontrolat de runes.

Si vols admirar algunes de les millors obres fetes amb alabastre de Sarral, escapa’t a la Conca de Barberà. Vols visitar Montblanc, el museu de l’alabastre de Sarral o el Monestir de Poblet. Mira’t les nostres propostes o contacta amb nosaltres i us prepararem una visita a mida.