Deus grecs a la Costa Brava

El 1908 van començar les excavacions arqueològiques a Empúries. La Junta de Museus, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i amb el suport d’Enric Prat de la Riba, havia comprat els terrenys amb la intenció d’estudiar el primer assentament grec a la costa catalana.

L’equip d’arqueòlegs, dirigit per Puig i Cadafalch es van instal·lar a la Vil·la Teresita, el futur Hostal Empúries, que es convertiria així en el primer hotel de la Costa Brava.

Una descoberta extraordinària

El 25 d’octubre de 1909 es va trobar el bust d’Asclepi. Observant-lo es notava que era una estàtua fet per estar dreta. Emili Gandia va escriure al seu diari que la figura es trobava en una gran cisterna compartimentada, a 1’50 metres de profunditat, d’esquena i amb el nas trencat.

Les excavacions es van allagar fins al 27 de novembre d’aquell any. Durant aquells dies, en una terrassa superior al lloc del primer descobriment es va trobar la part inferior de l’estàtua. Aquesta segona part estava feta amb un marbre diferent però tot i això, encaixava perfectament amb l’anterior. A prop s’hi van trobar el braç dret, l’avantbraç esquerre i altres petits fragments. També hi havia una làpida, una serp, uns peus, el cap d’una noia, cames, cornucòpies, etc.

La presència de nombroses restes d’estàtues de marbres inconnexes entre elles va fer pensar que procedien d’altres llocs i que s’havien portat fins a allà per fondre-les en un forn de calç.

Asclepi o Serapis?

La serp, però, era del mateix tipus de marbre que el bus d’Asclepi i per això aviat van relacionar-la amb aquest déu grec. De tota manera, altres estudiosos consideraven que es tractava del déu Serapis ja que, al costat, es va trobar una inscripció que feia pensar en aquest culte. De fet, els antics navegants de la Mediterrània prenien Serapis i Isis com als seus déus protectors.

L’Asclepi (o Serapis) original va ser portat a Barcelona i va quedar exposat al Parc de la Ciutadella amb la serp al davant. Anys després, el 1932, quan es va inaugurar el Museu d’Arqueologia de Barcelona, el van traslladar al nou museu. A Empúries hi va quedar una còpia feta amb polièster.

La Guerra Civil

El 1938, en plena Guerra Civil, el Museu d’Arqueologia de Barcelona ja estava situat en un dels pavellons de l’Exposició Internacional de 1929. Al costat hi havia un parc de camions que es va convertir en objectiu de l’aviació franquista i per tal de protegir les peces exposades al museu, van ser col·locades dins de sepulcres romans.

A l’Asclepi el van envoltar de tot de sacs de sorra. Posteriorment el van traslladar al Mas Perxés d’Agullana i, el 8 de febrer de 1939, amb l’arribada de les tropes franquistes, va ser desmuntat i carregat en un camió sense embalar, junt amb d’altre peces. Un convoi de 22 camions va travessar la frontera en direcció a Ceret i allà, es van carregar en 22 vagons de tren, junt amb les obres portades de El Prado, camí de Cornavin, Ginebra.

El conjunt va quedar dipositat al Palau de la Societat de Nacions.

Comença la tornada a casa

Malgrat les pressions franquistes, la Societat de Nacions no va lliurar les peces fins acabada la guerra. El 9 de maig de 1939 sortia un tren amb l’estàtua d’Asclepi via Irún, cap a Madrid. Des d’allà, va retornar a Barcelona.

Van haver de pasar gairebé 70 anys més perque pogués tornar al seu lloc d’origen, a Empúries.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.