La Costa Brava i els pirates

Trobàvem molt a faltar els paisatges de Catalunya i ara que el confinament s’ha acabat, aquí us els portem. I hem començat per un paisatge de costa, d’una costa excepcional: la Costa Brava.

Platja fins i tot en dies ennuvolats

La nostra primera destinació ha estat la Costa Brava. El litoral gironí és una combinació interminable de penya-segats, petites cales i llargues platges que creen un paisatge excepcional.

És un d’aquells llocs que no t’acabes en un dia. Ni tampoc en una setmana. O fins i tot podríem dir que  no t’acabes mai, perquè sempre hi acabes descobrint nous paisatges ni que sigui veient-los en un dia de sol radiant o en un d’ennuvolat.

Això és el que ens passa amb Tossa de Mar. Tossa és una de les poblacions que millor combinen patrimoni i platja. El seu conjunt monumental és espectacular. I sempre que ens el mirem, pensem en els atacs dels pirates que el van fer créixer.

I és que avui ens mirem el mar i l’horitzó imaginant-nos destins llunyans per anar-hi de vacances, però durant molts segles, els habitants de la costa se’l miraven amb temor i molta preocupació.

Perquè els pirates, que tant han estat idealitzats per Hollywood, van ser el terror del Mediterrani durant molt de temps. 

Ja ho havien estat durant els segles XI, XII i XIII però la conquesta de Jaume I de l’illa de Mallorca i la resta de l’arxipèlag balear va fer que el perill s’allunyés durant un temps. L’expansió marítima de la Corona d’Aragó i el seu domini sobre el Mediterrani va fer que els pirates deixessin d’amoïnar els pobles costaners, fins al segle XVI.

En aquell moment, l’avenç de l’imperi otomà des d’Istanbul cap a Occident va suposar l’entrada en joc d’un dels pirates més famosos, i temuts, de la història, Barba-roja.

Més que pirata, corsari

Sovint utilitzem ambdós noms com a sinònims, i no ho són. Tot i que tant uns com d’altres es dediquen a assaltar vaixells a alta mar i pobles costaners, hi ha una certa diferència entre ells.

Un corsari, i Barba-roja ho era, tenia una patent de cors. I què és això? Doncs, una patent de cors era un document atorgat per un regne determinat, en aquest cas l’imperi otomà, que permetia atacar vaixells de països enemics i quedar-se amb ells i les seves mercaderies.

És a dir, que a diferència d’un pirata, que ataca qualsevol vaixell, un corsari només atacarà a aquells que li permeti la patent, i mai atacarà al seu mateix estat, o als seus aliats.

Com dèiem, a part dels vaixells, els corsaris també feien atacs contra la costa. Ràtzies, se’n diuen. Són atacs ràpids, que tenien lloc sobretot a la primavera i l’estiu, quan les aigües del mar estaven més calmades i es podia navegar més còmodament. De cop i volta, els vaixells corsaris apareixien per l’horitzó, i poc després desembarcaven provocant el pànic, robant i captivant presoners pels quals després demanaven un rescat o bé eren venuts com a esclaus.

Interessos occidentals

La situació en temps de Barba-roja, és a dir, al segle XVI es va complicar a causa d’un conflicte entre dues potències europees. 

En aquell moment Carles V, rei de les Espanyes i emperador d’Alemanya i Francesc I de França van mantenir una llarga guerra amb la intenció d’aconseguir el control hegemònic d’Europa. Francesc de França es va aliar amb el soldà otomà i aquest va enviar els seus corsaris a atacar el litoral mediterrani, que bàsicament estava dominat per la monarquia hispànica.

Els atacs es van produir arreu. Barba-roja va atacar la costa de València, de les illes Balears, la Provença (que llavors no pertanyia encara a França), Sicília, Sardenya, Còrsega… fins i tot van arribar a Venècia. A Catalunya va atacar el Rosselló, l’Empordà, el Maresme i la costa tarragonina.

Els atacs més importants van tenir lloc el 1527, el 1532, el 1542, 1544, el 1564… Però entre tots ells, en van haver d’altres de no tan terribles. De fet, poblacions com Cadaqués, Roses, Palamós, Badalona, Barcelona, Salou van patir aquestes destruccions de Barba-roja i van trigar molt de temps a recuperar-se’n.

Petjades de la història en el nostre dia a dia

A Catalunya, la importància d’aquests atacs va ser tal que encara trobem avui dia moltes referències a ells en els noms dels pobles i en el paisatge.

Les torres de vigilància que es succeeixen al llarg de tot el litoral,   servien per donar l’alarma amb grans fogueres quan els veien aparèixer per l’horitzó.

Els pobles “de mar” i de “dalt” ens recorden com els pescadors que vivien a tocar de la platja corrien a refugiar-se terra en dins quan els veien arribar, originant-se així el poble més fortificat a dalt, i els barris més senzills a tocar del mar.

I Tossa de Mar

Tossa que havia estat ja fortificada al segle XI, va veure reforçar les seves torres i muralles per tal de protegir els seus habitants a l’interior del que avui coneixem com la Vila Vella.

Si voleu conèixer més de la Costa Brava i descobrir alguns dels seus paisatges més espectaculars, deixeu-nos acompanyar-vos amb algunes de les propostes que us oferim per visitar-la.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.