La nit del 23 de juny se celebra una de les tradicions més populars de Catalunya, la Revetlla de Sant Joan. Tots els pobles i ciutats de Catalunya celebren la revetlla de Sant Joan i, tot i que no tots ho fan de la mateixa manera, els protagonistes sempre són els mateixos: el foc, el soroll dels petards, la coca i el cava. Però ja saps, que tot i l’esglai dels que no ho coneixen, la nostra coca és deliciosa i tothom la pot menjar, des dels més petits als més grans.
Continua llegint i t’ho expliquem.
La nit més màgica de l’estiu
La revetlla de Sant Joan és una festa d’origen pagà que servia per celebrar el solstici d’estiu. Posteriorment, l’Església catòlica la va adaptar al seu calendari festiu fent-la coincidir amb la celebració del naixement de Sant Joan Baptista.
El naixement de Sant Joan Baptista
Sant Joan Baptista és l’únic sant del qual se celebra el seu naixement. En la majoria de les ocasions, les festes dels sants coincideixen sempre amb la data de la seva mort.
Però, com és possible saber el dia que va néixer Sant Joan Baptista? Fàcil!
Els textos bíblics expliquen que va néixer 6 mesos abans que Jesús. Així que… 25 desembre > 24 de juny. No falla. Són faves contades. Hi ha un parell de dies de diferència amb el solstici d’estiu, però gairebé no es nota.
Per què se celebra la revetlla de Sant Joan?
En moltes cultures, durant la nit més curta de l’any, s’encenien fogueres per purificar i fer fugir els esperits malignes. A més, també servien per mirar de donar força al sol, que a partir d’aquest moment de l’any comença a perdre intensitat, donat que la nit comença a ser més llarga a partir d’aquests dies. Alguns fins i tot creien que el sol començava a morir.
Des de quan se celebra la revetlla de Sant Joan?
Segurament és una de les festes de més tradició, tot i que la documentació que ens en parla és relativament recent. Sabem, per exemple, que a Barcelona ja se celebrava al segle XII i que, al segle XVIII, es va prohibir encendre fogueres dins la ciutat emmurallada per evitar la propagació de les flames. La ciutat era tan densa en aquell moment, que qualsevol guspira podia provocar un incendi desmesurat. Imagina’t doncs com podia ser de perillosa una foguera com les de la revetlla.
Com se celebra Sant Joan a Catalunya?
Si hi ha res que identifica la celebració de la revetlla de Sant Joan a casa nostra és el foc i el soroll. Les famílies i amics es reuneixen als terrats, carrers i places guarnides per menjar i beure tots plegats, perquè qualsevol festa és sempre una bona ocasió per trobar-nos al voltant d’una taula.
A les places de molts barris, pobles i ciutats s’encenen fogueres que s’alimenten amb mobles i trastos vells. Als pobles costaners, les fogueres es fan sobre la sorra de la platja. Així, l’aigua del mar i les primeres llums del dia, ajuden el foc a purificar i foragitar els mals esperits.
Per si fora encara poc, les bengales i els petards, de tots tipus i mides (des de les bombetes als focs d’artifici, passant per coets, trons i fonts) omplen el cel de grans sorolls, que encara espanten més els mals esperits.
I, què mengem?
Perquè, com a tota bona tradició, per Sant Joan tenim també quelcom d’especial per menjar. I aquí apareix la COCA DE SANT JOAN.
La gran protagonista de la nit. Però abans de parlar-ne, donem-li un cop d’ull. Fa goig, oi?
COCA és una paraula que prové de l’holandès antic i que vol dir PASTÍS. De la mateixa arrel, KOK, deriva l’anglès CAKE o l’alemany KUCHEN. L’origen de la COCA a Catalunya és l’aprofitament del pa que no havia pujat per l’efecte del llevat. Les dones a casa l’estiraven i la feien servir per elaborar pastissos salats o dolços.
La coca de fruites confitades és la més típica de les coques de Sant Joan, però també es menja coca de llardons o coques de recapte amb verdures escalivades, formatge fresc, anxoves… ja pots comptar, tot boníssim!
Aquestes COQUES al principi, eren rodones i tenien un forat al mig, com si fossin un sol. Algú va pensar que eren massa “paganes” i van començar a fer-les rectangulars.
I per acompanyar la coca, CAVA, només faltaria. I després, a ballar i cantar i tirar petards, fins que es faci de dia, o fins que el cos aguanti.
Altres maneres de celebrar la revetlla de Sant Joan
En alguns pobles dels Pirineus, i no només a Catalunya, sinó també a Andorra, Aragó o el sud de França, pels volts de Sant Joan se celebren lesLES BAIXADES DE LES FALLES.
El nom de FALLA deriva del llatí “Fácula” que vol dir torxa.
Es cremen FALLES des de mitjan juny fins a finals de juliol, coincidint amb la festa major dels pobles, però un dels dies principals és la nit de Sant Joan. Les falles d’Isil, Boí i Pont de Suert se celebren aquesta nit.
Unes setmanes abans de la celebració, el jovent del poble puja a la muntanya i tallen un tronc d’un metre i mig aproximadament. Una vegada el tenen preparat, el deixen secant a la muntanya. Quan arriba el dia abans de la baixada, pujant dalt de la muntanya, al FARO, i allà encenen una primera foguera amb la qual després encenen totes les torxes. Al senyal de sortida, baixen corrents per un camí amb totes les torxes enceses fins a arribar a la plaça del poble, on acaben de cremar-les en una gran foguera mentre la festa continua fins que es fa de dia.
Des de l’any 2015, les Falles del Pirineu estan declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Unes 30.000 fogueres s’encenen cada any amb el foc del Canigó.
El foc del Canigó encén les fogueres de Sant Joan. El Canigó és la muntanya mítica del Pirineu català. Tot i estar en territori francès, fins al s. XVII formava part de Catalunya. I a finals del segle XIX va inspirar un dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, escrit per mossèn Jacint Verdaguer. (Un dia us en parlarem).
Aquesta tradició va començar als anys 50/60. El dia 22 de juny a la nit, un grup de voluntaris puja al Canigó que es conserva encesa tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà. Al cim, s’encén una nova foguera que s’utilitza per renovar el foc i, des d’allà, es comença a escampar per tot el territori. Gràcies a un sistema de voluntaris que la porten mitjançant una cadena de centres de repartiment i relleu, es fa arribar a tot Catalunya i alguns pobles de l’Aragó i el País Valencià.
A tothom, bona revetlla!
Així és que ara, si has de visitar Catalunya al juny, ja saps algunes coses més sobre la festa que domina el calendari del mes. Si sents petards abans d’hora o comences a veure pastisseries plenes de coques, és que la revetlla de Sant Joan s’acosta.
Nosaltres en parlem sempre per aquestes dates en les nostres visites guiades perquè és una de les dates més assenyalades del nostre calendari festiu. I ens agrada donar-la a conèixer com una part de la nostra cultura i la nostra història a tots aquells que ens visiten.
No posts
