L’estiu de 1687 Catalunya estava envaïda per una plaga de llagostes que arrasaven els camps i destrossaven collites. Des del camp, la plaga s’anava acostant a les ciutats fins que va envair-les. Tots els esforços humans per aturar-les eren inútils, així que aviat es va començar a demanar ajuda divina.

La Mercè, la patrona de Barcelona.

A Barcelona, el Consell de Cent va fer una promesa a la Mare de Déu de la Mercè: si deslliurava la ciutat de les llagostes, la proclamarien patrona de la ciutat. A finals d’estiu del 1688, les llagostes havien desaparegut.

Una ciutat amb 3 patrones

Van haver de passar gairebé 200 anys fins que el Papa Pius IX va fer oficial el que havia promès el Consell de Cent. Barcelona tenia a partir d’aquell moment 3 patrones.

Fins llavors, Santa Madrona i Santa Eulàlia havien tingut el privilegi de ser venerades com les patrones de la ciutat. Santa Madrona, el 15 de març i Santa Eulàlia, el 12 de febrer. Ara, la nova patrona, la Mare de Déu de la Mercè tenia la seva celebració el 24 de setembre.

Però no tothom va quedar content amb aquesta decisió. Un grup de devots de Santa Eulàlia van apedregar la porta de l’església de la Mercè el mateix dia que la notícia arribà a Barcelona.

La Mare de Déu de la Mercè i l’orde dels Mercedaris

La veneració a la Mare de Déu de la Mercè venia, però, de molt abans.
Una llegenda ens parla de l’aparició en somnis de Maria a un comerciant de Barcelona, Pere Nolasc, al seu confessor, Ramon de Penyafort i al rei, Jaume I. Maria els convidà a dedicar la seva misericòrdia, el seu ajut, la seva mercè, a rescatar als captius cristians que en aquells temps queien en poder dels sarraïns. Era el 1218 i déu anys després va ser fundada a Barcelona l’orde dels Mercedaris, que encara s’encarrega de donar suport espiritual a presos de moltes presons del món.

La primera casa de l’orde va estar situada a l’edifici de la Pia Almoina, a tocar de la Catedral, però pocs anys després es va construir un convent en terres de l’Arenal dels Còdols, un espai proper al mar. L’església del convent, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè va anar transformant-se passant de la petita església romànica original a una de gòtica construïda al segle XIV fins a l’actual basílica construida a finals del segle XVII, en un moment en què havia augmentat molt el seu culte.

La festa major de Barcelona

A finals del XIX Barcelona s’havia transformat completament. L’enderrocament de les muralles i el creixement de l’Eixample havien anat provocant l’absorció dels pobles del Pla de Barcelona que havien esdevingut nous barris de la ciutat.

La unificació urbanística s’anava fent, però la identitat de la gent és més difícil d’unificar. I la festa major d’un poble és un dels elements més propis d’aquesta identitat.

Tots els antics pobles tenien, i encara tenen, la seva festa major: Gràcia, Sants, Sant Andreu, Sant Gervasi, Sant Martí… I Barcelona també en tenia, però la Festa Major de Barcelona era la de la Barcelona dins la muralla. I més que una Festa Major en si mateixa, es podria dir que la gran celebració de Barcelona era la Processó del Corpus i els actes que l’envoltaven.

Calia doncs crear una gran Festa Major que ho fos de tota la nova ciutat i no només dels antics nuclis que la integraven. I es va decidir que aquesta festa ho fos en honor de la Mare de Déu de la Mercè.

Tot i que les primeres celebracions es van fer a finals del XIX, podríem dir que la primera Festa Major de la Mercè tal com avui la coneixem va ser el 1902. En aquella primera ocasió ja es va fer una trobada de castellers i la 1ª trobada de gegants i capgrossos feta mai a Catalunya, a més de ballades de sardanes i altres actes populars.

La Cavalcada de la Mercè

Però si hi ha una cosa que caracteritza la Festa Major de Barcelona es el seguit de Cercaviles, herència de la gran Processó del Corpus que aglutinava tots els estaments de la ciutat a l’Edat Mitjana, ara transformades en un dels actes més populars de les festes. I ho diem en plural perquè de cercaviles se’n fan vàries durant aquests dies.

La festa comença amb la desfilada del seguici inaugural pels carrers de Ciutat Vella, just després d’haver-se llegit el pregó que anuncia l’inici de la festa. Però sense dubte la principal és la Cavalcada de la Mercè que té lloc el mateix dia 24 a la tarda.

El dia 24 és també el dia en què els grallers i els trabucaires desperten la ciutat a primera hora del matí perquè tothom aprofiti al màxim un dia festiu ple d’activitats on destaquen la missa en honor a la Mercè, el ball de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat a la Plaça de St Jaume, la gran Diada castellera o la ballada de sardanes a la Plaça de la Mercè.

Tot i això, sense oblidar el correfoc, les jornades de portes obertes a molts dels museus i monuments de la ciutat, o el gran espectacle piromusical que posa fi a la festa a la Font Màgica de Montjuïc.

I no us oblideu el paraigua, que per la Mercè sempre s’escapa alguna gota. Hi ha qui diu que és perquè Santa Eulàlia està trista i plora. O potser està enfadada i obre l’aixeta 🙂

Que tinguem tots una bona Festa Major de Barcelona. Visca la Mercè!