1.000.000 de pessetes per construir la Sagrada Família
Aquesta va ser l’aportació anònima que l’Associació Josefina, promotora de la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família, va rebre poc després de l’inici de les obres. Eren moltíssims diners en aquell moment, i una xifra tan important va canviar el futur del projecte.
Quan avui dia convertim un milió de pessetes a euros, 6.000 € no ens semblen tant, però l’any 1882, era una quantitat totalment desorbitada, prou com per deixar enrere el projecte presentat per Francesc de Paula del Villar i del que avui dia es conserva només la Cripta de la Sagrada Família.
43 anys, tota una vida
Antoni Gaudí va dedicar tota la seva vida a la Sagrada Família. Va passar 43 anys treballant en un projecte que sabia que no veuria acabat.
A la vegada, va desenvolupar la resta dels seus projectes i va créixer com a persona i com a arquitecte. El resultat d’aquesta evolució és la seva obra mestra.
172,5 m d’alçada
És l’alçada màxima que tindrà, d’aquí a poc temps, la Torre de Crist, la més alta de les 18 que han de coronar la Basílica de la Sagrada Família.
D’aquesta manera, serà l’edifici més alt de la ciutat i també l’església gòtica més alta del món, superant en gairebé 11 metres la torre de la Catedral d’Ulm, a Alemanya, que amb 161,53 metres ha tingut aquest privilegi des de finals del segle XIX.
18 torres
Antoni Gaudí va projectar la construcció de 18 torres a la Sagrada Família, tot i que només en va veure acabada una, la de Sant Bernabé, sobre la Façana del Naixement.
D’aquestes torres, només les que se situen sobre les 3 façanes i que estan dedicades als 12 apòstols, seran campanars. A l’interior tindran campanes tubulars que ell mateix va dissenyar.
Les altres 6 són cimboris que permeten l’entrada de la llum zenital a l’interior de la basílica, igual que la llum del sol travessa les fulles dels arbres en un bosc.
Aquests cimboris estan dedicats als 4 evangelistes, a la Mare de Déu i la central i més alta, a Crist.
33, l’edat de Crist
Si hi ha un element que crida l’atenció a la Façana de la Passió de la Sagrada Família, és el quadrat ple de xifres que se situa a l’esquerra de la porta central d’accés.
La sorpresa s’incrementa quan d’una manera espontània, o no, es comencen a fer combinacions d’aquestes xifres. La suma de 4 d’elles, en qualsevol direcció, sempre ens dona com a resultat, 33, l’edat que tenia Crist quan va morir.
El criptograma és un dels elements més curiosos i a la vegada simbòlics de l’obra escultòrica que Josep Maria Subirachs va fer per decorar la façana de la Passió que havia dissenyat Antoni Gaudí.
09:00 del matí
És l’hora d’inici de la missa internacional que cada diumenge se celebra a la Basílica de la Sagrada Família.
Es tracta d’una missa de lliure accés, tot i que té un aforament limitat i, per tant, cal no arribar amb l’hora justa si es vol aconseguir poder entrar-hi. Les portes obren a les 8 h del matí i l’únic requisit és passar el control de seguretat d’accés.
La missa se celebra en català, castellà, anglès i francès, i sovint és concelebrada per sacerdots que parlen altres llengües, per la qual cosa és un veritable mosaic de la diversitat de cultures i llengües que aplega la Basílica.
15.000 persones per dia
La Sagrada Família s’ha convertit en els últims anys en la gran icona de Barcelona i també en un dels monuments més visitats d’Espanya.
Una bona part dels mesos de l’any, la basílica rep uns 15.000 visitants al dia. Aquesta xifra ha contribuït enormement a accelerar el ritme de la construcció, ja que les seves aportacions, tant a l’hora d’accedir, com en qualsevol despesa feta a l’interior, constitueixen gairebé el 90% dels diners que cada any es destinen a la construcció i a la gestió de l’edifici.
1926
El 10 de juny de 1926 moria Antoni Gaudí. La ciutat de Barcelona s’omplia de gent que volia donar-li un últim adeu, al pas de la comitiva fúnebre que el portava de l’Hospital de la Santa Creu fins a la cripta de la Sagrada Família, on està enterrat.
Dos dies abans havia arribat al mateix hospital, en total anonimat, després que algú s’apiadés del pobre indigent que havia caigut a terra, atropellat per un tramvia, al mig de l’Eixample de Barcelona. Antoni Gaudí feia el mateix recorregut de cada dia en acabar la feina al temple: caminava fins a l’oratori de Sant Felip Neri, per anar a resar el Rosari.
2026
Han passat 100 anys des d’aquell 1926. Després de la mort del mestre, vindria la Guerra Civil. Passada la postguerra, els dubtes sobre si continuar el projecte o deixar-ho córrer. Presa la decisió de continuar, començarien les polèmiques, sovint per desconeixement, sobre si Gaudí faria això o allò altre.
I així a poc a poc, la Sagrada Família continua avançant, amb petjada ferma, cap al final de la seva construcció, demostrant que la visió de futur d’Antoni Gaudí no era cap bogeria si no que era una autèntica genialitat.
1997, gairebé 30 anys explicant la Sagrada Família
L’any 1997 va ser quan vam començar a explicar la Sagrada Família. L’explicàvem des de fora, perquè, de fet, no hi havia un “dins” on explicar. Utilitzàvem la passió i molta, molta imaginació, per entendre i transmetre tots aquells conceptes que un apassionat Jordi Bonet ens parlava a les formacions per a guies a les quals assistíem de paraboloides hiperbòlics, hiperboloides parabòlics, arcs catenaris… Tot es barrejava en la nostra ment, fins que a poc a poc, tot va anar agafant forma.
Des de llavors, l’hem vist créixer cada dia i estem orgullosos i emocionats de veure com el #somnideGaudi està cada vegada més a prop de complir-se