La botifarra d’ou és el producte típic del Dijous Gras, també conegut com el Dia de la Truita.
Botifarra d’ou: ja arriba el Carnaval
El Dijous Gras és una d’aquelles celebracions mòbils lligades a la Setmana Santa. I, com ja hem explicat en altres ocasions, les celebracions a Catalunya sempre estan relacionades amb algun menjar típic. En aquest cas, la protagonista és la botifarra d’ou.
El Dijous Gras marca l’inici de l’última setmana abans de la Quaresma, que comença el Dimecres de Cendra. Encara que moltes persones consideren aquest dia el final del Carnaval, celebren una altra tradició molt curiosa: l’enterrament de la sardina.
Sigui com sigui, el que és evident és que el Dijous Gras és l’inici d’una setmana on s’han d’aprofitar al màxim els plaers de la vida abans d’entrar en els dies de dejuni i moderació que representa, o representava, la Quaresma.
I quin millor plaer que el menjar, oi?
La Quaresma, que són els 40 dies anteriors al Diumenge de Rams, recorden els dies que Jesús va passar al desert abans de tornar a Jerusalem per celebrar la Pasqua. Durant tot aquest període, l’Esglèsia Catòlica va establir l’obligació de fer dejuni i deixar de menjar una gran part dels productes calòrics que s’havien consumit durant l’hivern. Entre ells, el porc i els ous.
Per tant, les setmanes anteriors acabaven amb uns quants dies d’excés en els quals una de les protagonistes era i segueix sent la botifarra d’ou.
Com podem reconèixer una botifarra d’ou autèntica?
Amb forma de ferradura i un color groguenc que li proporciona el seu ingredient més original, l’ou, la botifarra està feta d’una manera semblant a la de les botifarres blanques que es consumeixen habitualment a Catalunya.
S’utilitza carn magre de porc, principalment de l’esquena perquè és més melosa, i se li afegeix una mica de papada o de cansalada perquè tingui més greix. Per lligar-ho tot, es barreja amb un ou i, ja acabada la botifarra, es posa a bullir durant uns 45 minuts. I ja està! És un procés molt senzill que acaba quan la comprem i ens la mengem amb una llesca de pa amb tomàquet i oli, i tallada a trossets no massa fins.
No se us fa la boca aigua?
Segons el que expliquen, la botifarra d’ou apareix de l’aprofitament, com tants altres plats típics de la nostra gastronomia.
En aquest cas, i tenint en compte que la matança del porc es feia en masies al voltant de Sant Martí, al novembre, és fàcil pensar que durant aquesta època de l’any quedava poca carn fresca a les despenses.
Per això, barrejant els trossos de carn que encara quedessin amb l’ou s’aconseguien allargar les provisions. I és que si a un quilo de carn se li afegia un quilo d’ou, d’aconseguia doblar la quantitat de menjar disponible.
A més, no hem d’oblidar que precisament el porc i els ous eren els productes més prohibits durant la Quaresma. És a dir, que el que no es pugués consumir en aquells últims dies de permisivitat s’hauria fet malbé passada la Setmana Santa.
Amb la prohibició del Carnaval durant la dictadura franquista, el consum de botifarra d’ou va baixar al mínim. Però, poc a poc, s’ha anat recuperant i, encara que la podem trobar durant tot l’any a les xarcuteries, durant aquestes dates és la protagonista indiscutible a la taula del Dijous Gras, acompanyada de la truita i la coca de llardons.
Si vens a Catalunya a Carnaval, no t’oblidis de provar la botifarra d’ou. Acompanyada de pa amb tomàquet, amb una mica d’oli, és una delícia que trigaràs temps a oblidar.
