Tot i ser un dia feiner, el 23 d’abril, la diada de Sant Jordi, és la celebració més popular de totes les que se celebren a casa nostra.
Tenim clar qui era Sant Jordi?
Sant Jordi, San Jorge, Saint Georges, San Giorgo… tant és com li diguem. Sant Jordi és un dels sants més venerats de tota Europa, fins i tot en àrees ben llunyanes entre si.
Tot i que cada vegada hi ha més opinions a favor del fet que potser mai no va existir, la tradició ens explica que Georgios, un nom d’origen grec que vol dir el qui treballa la terra, va ser un soldat romà, i cristià. En temps de les persecucions de Dioclecià, les darreres i més cruels de totes les que hi va haver, Georgios no hauria volgut renunciar a la seva fe, i per això, va morir martiritzat. Estem parlant del segle IV dC. Des de llavors, el seu culte des del Pròxim Orient es va anar estenent per tota Europa gràcies a les peregrinacions a Terra Santa.
Però, de fet, van ser les Croades dels segles IX i X, les que van difondre la seva fama de soldat-cavaller que el va convertir en un heroi de la lluita contra el mal. Així, el seu culte es va estendre ràpidament per Grècia, Rússia, Anglaterra, Portugal, França, Castella… i també va arribar a la Corona d’Aragó.
La seva influència va ser tan gran, sobretot a partir de l’expansió mediterrània de la Corona catalana-aragonesa que, al segle XV, Sant Jordi va destituir de la seva categoria de sant patró a Sant Martí, que havia estat tradicionalment el sant més venerat de Catalunya, ja des dels temps de Carlemany.
Oficialment. Perquè de la protecció de Sant Jordi a la batalla ja n’havia parlat en les seves cròniques el rei En Jaume quan relatava la conquesta de Mallorca. I també se l’havia mencionat en textos anteriors que el van anar convertint en el paradigma del cavaller medieval.
L’heroi i la llegenda.
La llegenda més coneguda de totes les que l’envolten és la que ens parla de la seva lluita contra el drac. En realitat, estem davant d’un mite que procedeix de cultures anteriors al cristianisme i que ja apareix en la mitologia egípcia, a la persa i fins i tot en les cultures mesopotàmiques.
A Catalunya, la llegenda el situa lluitant davant les muralles de Montblanc. La ciutat, dominada per un terrible drac que vomitava foc per la boca, vivia atemorida. Per tal de mantenir a ratlla el seu mal humor i la seva fam, els habitants de Montblanc anaven sacrificant animals que després el drac devorava. Però els animals es van acabar i el drac estava massa ben acostumat. El consell de la ciutat es va reunir d’urgència i va decidir començar a sacrificar a les donzelles.
Diu la llegenda que la mala sort (o la bona, segons ho vulgueu mirar) va voler que la primera de les sacrificades hagués de ser la filla del senyor de Montblanc. I quan, tota resignada, la jove es dirigia cap a la cova on vivia el drac, tot d’un plegat, Sant Jordi va aparèixer amb la seva brillant armadura, sobre un cavall blanc i amb una enorme llança que va travessar el coll del drac, fent-lo caure mort als seus peus.
De la sang del drac mort va néixer un roser de roses vermelles. Sant Jordi en va agafar una i la va regalar a la princesa.
I ja està. No en sabem res més. No sabem si es van casar o no, si van ser feliços o no, si es van divorciar. Res més. Només sabem que, al segle XV, ja se celebrava a Barcelona una Fira de Roses al pati del Palau de la Generalitat, i que aquell dia els cavallers regalaven roses a les seves dames.
Només roses?
Però la festa de Sant Jordi no seria el mateix sense els llibres. Roses i llibres ens solucionen la feinada de decidir què regalar.
La rosa, vermella. O de qualsevol altre color, perquè a part de les vermelles, n’hi ha de blanques, de grogues, de rosa pàl·lid. Però també de blaves, de liles, negres o de pètals multicolors. L’important és que hi hagi rosa, el color ja el triarem.
I un llibre. La tradició de regalar un llibre per Sant Jordi es va afegir a la festa a principis del segle XX. Un llibre, tant es val quin sigui. Pot ser un tractat de filosofia, una novel·la d’acció o un còmic; el cas és que hi hagi llibre.
I és que el 23 d’abril és un dia molt lligat a la literatura. Va ser un 23 d’abril, el de 1616, que va morir Miguel de Cervantes. I el mateix dia, encara que fos del calendari Julià, va morir també William Shakespeare. És per això que, des dels anys 20 del segle XX, al regal de la rosa s’hi va afegir el d’un llibre.
Celebrem Sant Jordi, sempre
Així us hem resumit la història de Sant Jordi. Ara us toca a vosaltres fer-vos la vostra.
Després d’unes quantes edicions condicionades per la Covid, sembla que aquest any, tornarem a tenir una gran diada de Sant Jordi. A més, el calendari ens la situa en diumenge; una raó més per sortir al carrer per gaudir de la festa. És com si de nou Sant Jordi hagués vençut heroicament en la seva lluita contra el mal. Contra la Covid-19.
El seu esperit continua doncs ben present. I un cop més, celebrem a Catalunya el dia dels enamorats. El dia de l’amor i també de l’amistat omplint els carrers de pobles i ciutats amb parades planes de roses i llibres.
No deixem de regalar-nos una rosa i dedicar-nos un llibre. Pel nostre enamorat o enamorada, o per a qualsevol a qui vulguem dir-li com és d’important per nosaltres. O perquè no, per nosaltres mateixos. Tots ens mereixem una rosa i un llibre, ni que sigui un cop l’any.
