Arriba Tots Sants, temps de castanyes i panellets

En aquest estrany any que estem vivint, la Castanyada 2020 es presenta com una celebració un xic diferent. Tot i això, al record de qui ens han deixat hi afegirem, com sempre, un toc de dolç i de color al dia de Tots Sants menjant les castanyes, panellets i moniatos de rigor.

Si arribeu al final de l’article, us explicarem la recepta que fem servir a casa per fer els panellets.

El dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts: dues celebracions que es barregen en una sola festa

L’evolució de la vida ha fet que aquestes dues celebracions es converteixin en una de sola però, tal com acabem de dir, de fet en són dues de diferents.

El dia de Tots Sants se celebra el dia 1 de novembre. L’endemà, dia 2, és el Dia dels Difunts. I quina és la diferència? Doncs la diferència està bàsicament en l’origen de les celebracions, que per cert és ben antic. Així que començarem pel principi.

Recordar els difunts. Una tradició pagana reciclada pel cristianisme.

Efectivament, el costum de recordar als difunts és, com totes les celebracions cristianes, molt més antic que el cristianisme. De fet, aquest en concret, prové dels celtes.

La cultura celta considerava el cicle anual dividit en 2 períodes, el de la llum i el de la foscor. El de la llum, corresponent a la primavera i l’estiu era el moment d’esplendor de la vida. El de la foscor, la tardor i l’hivern, era l’època en què el dia cada cop tenia menys llum i les collites havien acabat; per tant, el consideraven com una mena de temps d’hibernació, gairebé la mort de la natura. En el moment de transició entre ambdós períodes recordaven els seus difunts durant la Samhain. Segons creien, aquest era el moment en què els dos mons, els de la vida i el de la mort, estaven més a prop que mai.

Però aquest record dels difunts no és el que es commemora el dia de Tots Sants

De fet, la veneració a Tots els Sants (màrtirs) la va instituir el Papa Bonifaci IV, al segle VII. Va ser ell qui va decidir transformar el Temple de tots els déus de Roma (si, si, el Panteó d’Agripa a Roma) en una església. I com que el més proper a tots els déus eren tots els sants li va posar aquesta dedicació. A més, hi va afegir també el culte a Maria, i així va sorgir l’església dedicada a Tots els Sants Màrtirs més antiga que existeix.

Sembla que en un primer moment, el dia que es commemorava la festa de Tots Sants era cap a la primavera, per allò de relacionar-la amb la Pasqua i la mort i resurrecció de Jesús.

Però vist que es van adonar que la gent continuava mantenint els rituals de record dels difunts cap a la tardor, va ser un altre papa, ara Gregori IV a mitjans del segle IX, qui va decidir que la celebració de Tots Sants fos l’1 de novembre. A més, va ordenar que fos una de les principals festes de l’any litúrgic. Segurament perquè ja hi havia molta gent que la celebrava.

I per acabar-ho d’arrodonir, l’any 988 els monjos de Cluny van decidir establir que la primera eucaristia del dia 2 de novembre fos en record de tots els difunts, no només els sants. A més, des del vespre del dia 1 de novembre i fins al moment d’aquesta celebració, les campanes sonarien sense parar, tota la nit.

En resum, que tot i que nosaltres barregem totes dues celebracions en un sol dia, en realitat el dia 1 és el Dia de Tots els Sants i el dia 2 és el Dia de Tots els Difunts.

Les castanyes i panellets, protagonistes de Tots Sants

Ara que hem aclarit una mica quin és l’origen de la tradició, anem a veure com la celebrem.

Això d’anar al cementiri a dur-hi flors, és un costum que hem heretat dels romans.

Ells també ho feien, però no només hi duien flors, sinó que, per tenir contents als difunts, també els hi portaven menjar i vi. Us heu fixat mai que a moltes tombes de les necròpolis romanes que es conserven hi ha un foradet? Per què penseu que devia ser? Doncs si, era per poder-hi introduir l’àpat compartit amb el difunt. Es creia que si no es complia amb aquesta tradició, l’esperit del difunt vagaria sense descans i seria una mala influència pels vius. Es tractava de tenir els difunts tranquils i contents, perquè així vetllessin per la seguretat i la prosperitat de les seves famílies.

En realitat, a Catalunya aquesta tradició de portar menjar als morts es va continuar fent durant molt de temps, fins que al segle XV es va prohibir.

Qui sap si els panellets, moniatos, castanyes i el moscatell no són una transformació d’aquells pans i fruites que formaven part dels àpats funeraris romans.

Panellets i castanyes a dojo

De tota manera, el costum més generalitzat de menjar panellets, castanyes i moniatos per Tots Sants prové del segle XVIII. Fins aquell moment el sucre era un producte caríssim, però amb l’obertura dels ports catalans al comerç amb Amèrica, el sucre va començar a arribar amb més facilitat i a millor preu. Ara doncs, començava a ser més barat i, per tant, barrejar-lo amb l’ametlla local, que era producte de proximitat, per fer el massapà començava a ser no tant car.

Sovint es feien rifes per donar-los a conèixer i també es posaven algunes parades a les fires de Tots Sants on es venien, junt amb les castanyes, que les castanyeres baixaven a vendre a ciutat, torrades i calentetes, acabades de fer.

Fins llavors, és probable que les castanyes torrades fossin només un àpat de subsistència per als campaners. Com que havien d’estar tota la nit tocant a difunt, la gent els hi portava productes de temporada, cuits i calentons. Castanyes, ametlles, moniatos i vi dolç eren la manera més sostenible de fer passar el fred, la son i la gana.

El cas és que a poc a poc els panellets es van anar fent més populars i es van fer els protagonistes de la diada. Fins i tot han aconseguit un reconeixement internacional perquè la Unió Europea els considera una de les 4 especialitats tradicionals garantides produïdes a Espanya.

Ara toca fer panellets a casa!!!

Avui en dia es poden comprar panellets a totes les pastisseries de Catalunya des d’uns quants dies abans de la data en qüestió. Però també hi ha molta gent que se’ls fa a casa. Són fàcils de fer, resulten més bé de preu i a més fan que els nens també ajudin i per tant aprenguin la tradició.

Aquí us deixem un enllaç a una de les moltes receptes de panellets que podeu trobar a Internet. Però també volem explicar-vos la que utilitzem nosaltres per fer-los a casa. Ja veureu que és molt fàcil.

Com fer panellets a casa

Ingredients:

  • 500 g d’ametlla crua i multa
  • 400 g de sucre
  • 200 g de patata o moniato
  • la pell d’una llimona
  • farina
  • ou

Preparació:

  • Primer de tot, bullim les patates (o moniato) amb pell. Quan ja estiguin toves, les escorrem i abans que es refredin gaire, les pelem i les aixafem amb una forquilla per fer un puré. Quan tinguem aquesta textura, ho reservem fins que s’acabi de refredar.
  • Afegim el sucre, l’ametlla mòlta i la pell de llimona ratllada.
  • Amb una forquilla, o amb les mans ben netes, com preferiu, s’ha de barrejar tot, sense remoure massa perquè la massa no s’estovi gaire, però fins que tots els ingredients quedin ben lligats. Això és el més important.
  • Aquesta serà base de qualsevol mena de panellets. Ara només cal anar fent les boletes que després decorarem segons de què els vulguem fer.

Panellets de pinyons.

Aquests són els que ens agraden més, i són ben fàcils de fer.

El primer que hem de fer és escampar els pinyons en una safata. Després, separem el rovell del blanc de l’ou i anem passant les boletes pel blanc. El següent serà passar aquestes boletes per la Safata dels pinyons, perquè s’hi quedin enganxats. Finalment, els pintem amb el rovell de l’ou i així ens quedaran daurats quan els posem al forn.

Si els voleu fer amb Ametlla, cirera o codony només cal decorar la boleta amb un trosset d’allò que haguem triat.

I després d’això, només s’han de posar al forn, durant 8 o 10 minuts, a una temperatura de 225/250º

Esperem que us agradin i sobretot que us ho passeu el millor possible celebrant la Castanyada del 2020

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.